Resultats de l'enquesta d'adults

A continuació es mostra els resultats extretes de les enquestes que han a la població majors de 18 anys del municipi mitjançant enquestes en paper i en format digital. En total s'han contestat 148 enquestes.

1r grup: Hàbit saludable i sostenible

Pràcticament, la meitat dels enquestats afirmen que segueixen una dieta saludable, ara bé, quan se'ls demana la definició d'hàbit saludable només el 20% entenen exactament o de manera molt pròxima aquesta definició. S'ha de recordar que la definició no és menjar aliments bons o fer esports, com han respost la majoria dels participants, sinó la definició correcta seria menjar de tot, és a dir, amb varietat, però de manera controlada i etiquetativa segons els nutrients que aporta l'aliment. A més, d'una bona relació d'ingesta de calories amb la seva despesa fent esports.

Pel que fa al concepte "sostenible", tot i que hi ha manca de respostes, la major part dels enquestats afirmen que utilitzen productes locals i de reducció d'impacte del medi ambient. El fet que més del 70% dels enquestats afirmen comprar en el pagès del poble, tots ells coincidint en la compra de fruites i verdures, mostra que col·laboren en un bon sistema sostenible d'alimentació en el municipi. Tot i així, molts d'ells no descarten haver comprat algun cop, o en casos d'emergència, la compra d'aquests productes en els supermercats.

2n grup: Ingesta d'aliments sans

Com es pot veure el gràfic 1, el percentatge més alt d'enquestat (amb un 27,78%) diu que aquests ingesten dues peces de fruites i de verdures al dia. Es pot deduir que queda lluny del mínim recomanat per la OMS que es tracta de 5 peces al dia. A més, una altre dada preocupant, és que només el 19,44% dels enquestats compleixen el mínim de la OMS en quant a fruites i verdures, per tant, només 2 de cada 10 persones segueixen aquest mínim.

Un altre dada important a considerar és el 13,89% de persones que no s'alimenten de cap mena fruites i verdures.

Aquests resultats estan recolzats per la pregunta de: què és millor una peça de fruita o un suc? ja que és fàcilment confondre comptabilitzar la ingesta d'una fruita amb la d'un suc, i no resulta ser el mateix, perquè el suc conté molta quantitat de sucre afegit i, a més, no ingerim tota la fibra que conté fruita. Per tant, el 95,65%, segons el gràfic 2, prefereixen la peça de fruita abans que el suc, i confirma que la població és conscient de les avantatges de menjar la fruita sencera i no en forma de suc.

Pel que fa a la ingesta d'aliments precuinats no abunda gaire en les respostes de les enquestes, la major part dels enquestats responen que no utilitzen aquests tipus d'aliments o pocs casos, com és el cas de les pizzes (l'aliment que més s'ha repetit). Per tant, aquest resultat no és gaire preocupant per la població del municipi.

3r grup: Aliments per esmorzar o berenar

Segons aquest gràfic 3 es pot observar que el 86,96% prefereixen l'entrepà estil vegetarià (lletra A) abans que el croissant de xocolata (lletra B), però aquest fet disminueix quan es tracta de fruita (lletra B) i galetes amb chips de xocolata (lletra A), ja que es redueix a un 65,22% a voler fruita. Aquest fenomen podria ser que la població considera la brioixeria com un aliment prohibit o no gaire sa pel nostre cos, però quan aquest aliment és dissimula en forma de galeta (ja sigui per la forma, o perquè, no està tant atacat per les crítiques dolentes de la societat) doncs s'equilibra més la ingesta d'aliments sans. No oblidem que una galeta també conté molta quantitat de sucre i altres compostos que en excessiu són perjudicial pel nostre cos, com és el cas de la obesitat. Finalment, en la tercera comparació els dos valors s'equilibren bastant donant lloc a un 52,17% a la pera; però, aquest pot ser una mica preocupant ja que l'entrepà és de xoriço i aquest tipus d'embotit no s'hauria d'ingerir molts cops a la setmana tampoc. No s'està dient que l'entrepà sigui dolent sinó, depèn molt del contingut que s'hi afegeix al pa, ja que dins del ventall de possibilitat de tipus d'entrepans hi ha de més sans (com és el cas el pernil dolç) que d'altres (com aquest cas de xoriço).

De manera resumida, podem afirmar que la població detecta el següent ordre d'aliments menys sans a més sans: Croissant → Galeta → Entrepà

De tots els enquestats els aliments que més es repeteixen en l'esmorzar són: el cafè (amb llet i sense), la llet, la fruita, l'entrepà i els cereals. Per tant, es pot comprovar que de manera general, es segueix els criteris de tenir un bon esmorzar, ja que aquest ha de contenir un producte lacti, un de cereals i una de fruita, totes elles corresponent el 25% de la ingesta diària d'una persona (de mitjana sol ser entre 400 i 500Kcal).

En canvi, en el berenar l'aliment d'excel·lència que més es repeteix entre tots els enquestats és la fruita, seguidament d'entrepans o torrades. Dada important a valorar, ja que juntament amb el resultat de la pregunta de "quantes fruites/verdures menges al dia?" demostra que el problema d'ingerir es troba sobretot en els dinars i els sopars.

4t grup: Presentació d'aliments en el plat

El gràfic 4 mostra resultats una mica sorprenents, ja que s'ha escollit que en tots els casos l'opció A és plat amb una presentació simple, mentre que l'opció B representa una presentació de plat més elaborat i la unió de l'aliment principal amb d'altres secundaris. I en tots els casos, excepte el cas de la poma, prefereixen aquell plat que comporta una major elaboració i, en certa manera, l'acompanyament d'altres aliments.

5è grup: Etiquetes alimentaries

En la gràfica 5 mostra que més de la meitat dels enquestats (68,57%) no saben o contesten incorrectament que l'ordre marcat en el llistat d'ingredients és degut a més quantitat a menys quantitat.

En canvi, pel que fa a la lectura de la informació nutricional dels productes, el 66,67% (gràfic 6) si que encerten la quantitat de sucre que conté el producte mostrat en l'enquesta, tot i així, un fet tan important com és saber llegir les etiquetes dels productes que comprem aquest últim percentatge hauria de ser més gran.

Pel que fa al nou sistema d'etiquetatge nutri-score queda demostrat que el 86,11% no tenen coneixement d'aquest nou mètode. En canvi, quan s'aplica aquest mètode en un cas real, el 97,14% dels enquestats han encertat el significat de la lletra E en nutri-score significa que és poc saludable.

6è grup: Mites alimentaris

En l'últim gràfic parla sobretot si els enquestats coneixen els falsos mites alimentaris que circulen per la societat, i com es pot observar més del 80% dels casos són conscients d'aquests mites.

7è grup: Dietes alimentàries

Pràcticament, la meitat dels enquestats esmenten que la millor dieta és la Mediterrània, però aquest concepte hauria de ser erroni, ja que no existeix cap dieta perfecte, sinó les dietes s'han d'adaptar a les necessitats de cadascú i que siguin lo més variades possible. És cert que dintre del ventall enorme de possibles dietes, la Mediterrània es considera una de les més variades i sanes que hi ha, a més, bastant característica de proporcionar aliments de proximitat.

Només, el 20%, de manera aproximada, encerten la importància de seguir una dieta variada i equilibrada en funció de la persona que la ingereix, i no mostren cap mena d'intenció d'esmentar alguna dieta com la millor.