Resultats de l'enquesta d'adolescents

A continuació es mostra els resultats extretes de les enquestes que han realitzats els adolescents de l'insittut, entre 12 a 18 anys, mitjançant enquestes en paper i en format digital. En total s'han contestat 197 enquestes.

1r grup: Hàbit saludable i sostenible

El 73,84% dels enquestats adolescents no entenen el concepte real d'hàbit saludable, ara bé, el 65,48% afirmen que segueixen una dieta saludable. Aleshores, ens trobem en una situació de molta confusió de la paraula "saludable". La major part coincideixen en que saludable es tracta de menjar aliments bons i/o fer esports, i aquest concepte està més orientat a menjar de tot i amb molta varietat, però de manera controlada i equitativa segons els nutrients que aporta l'aliment. A més, d'una bona relació d'ingesta de calories amb la seva despesa fent esport.

Pel que fa el concepte sostenible, pràcticament ningú la ha contestada, per aquest motiu, es decideix anular la part relacionada amb la sostenibilitat. Si que els adolescents enquestats afirmen que moltes de les famílies compren al pagès del poble per la compra sobretot de verdures. 

2n grup: Ingesta d'aliments sans

Com es pot veure el gràfic 1, la ingesta d'una fruita i verdura al dia predomina de la resta amb un 30,53%, dada molt preocupant perquè la OMS recomana la ingesta de mínim 5 peces al dia. Encara és més preocupant quan s'observa que només el 8,95% compleixen aquest mínim establert per la OMS, i resulta ser inferior al 10,53% dels adolescents que no mengen cap mena de peça de fruita i verdura.

Aquests resultats estan recolzats per la pregunta de: què és millor una peça de fruita o un suc? ja que és fàcilment confondre comptabilitzar la ingesta d'una fruita amb la d'un suc, i no resulta ser el mateix, perquè el suc conté molta quantitat de sucre afegit i, a més, no ingerim tota la fibra que conté fruita. Per tant, el 91,85%, segons el gràfic 2, prefereixen la peça de fruita abans que el suc, i confirma que els adolescents són conscients de les avantatges de menjar la fruita sencera i no en forma de suc.

Pel que fa a la ingesta d'aliments precuinats són abunden en quantitats petites a la setmana, és a dir, predomina la opció d'alimentar-se entre 1 a 3 peces a la setmana i entre ells, predomina les pizzes i alguns fregits, com són les croquetes. Tot i així, també es nota presencia d'adolescents que no mengen cap mena de menjar precuinat, o al contrari, que superen les 5 peces a la setmana. Fet que podria arribar a ser preocupant per un futur pròxim a l'adolescent, ja que aquest es pot adaptar a aquests tipus de menjar.

3r grup: Aliments per esmorzar o berenar

Segons aquest gràfic 3 es pot observar que els tres tipus de preguntes tenen resultats molt semblants i al voltant del 50%. Tot i així, es nota una major afecció per la brioixeria (croissant de xocolata, lletra B) abans que l'aliment més sa (entrepà estil vegetarià, lletra A), el mateix fenomen passa amb la fruita (lletra B) i les galetes amb chips de xocolata (lletra A). Es pot observar que els adolescents prefereixen els aliments dolços com les galetes i els croissant abans que un aliment sa com pot ser la fruita. Aquest fet, possiblement sigui degut a la possible addicció que crea la ingesta de molt de sucre, o simplement, pel plaer gustatiu que provoquen aquests aliments rics en sucres i grasses.

Finalment, en la tercera comparació, inesperadament, la fruita supera a l'entrepà de xoriço, aquest fet remarca més el desig de menjar brioixeria o aliments semblants per davant d'altres menes d'aliments com són els entrepans i les fruites.

De manera resumida, podem afirmar que la població detecta el següent ordre de preferència d'aliments: Croissant > Galeta > Fruita > Entrepà

De tots els enquestats els aliments que més es repeteixen en l'esmorzar són: la llet, la fruita, l'entrepà, les galetes i els cereals. Per tant, es pot comprovar que de manera general, es segueix els criteris de tenir un bon esmorzar, ja que aquest ha de contenir un producte lacti, un de cereals i una de fruita, totes elles corresponent el 25% de la ingesta diària d'una persona (de mitjana sol ser entre 400 i 500Kcal).

En el berenar l'aliment d'excel·lència que més es repeteix entre tots els enquestats és l'entrepà o les galetes, després segueix la xocolata i la fruita. Per tant, es pot observar que la presència de fruita en els berenars d'aquests adolescents resulta ser poc profitosa o amb poca presència. Juntament amb el resultat de la pregunta de "quantes fruites/verdures menges al dia?" corrobora la poca ingesta de fruites en aquests sector poblacional.

4t grup: Presentació d'aliments en el plat

El gràfic 4 mostra resultats una mica sorprenents, ja que s'ha escollit que en tots els casos l'opció A és plat amb una presentació simple, mentre que l'opció B representa una presentació de plat més elaborat i la unió de l'aliment principal amb d'altres secundaris. I en tots els casos, excepte el cas de la poma, prefereixen aquell plat que comporta una major elaboració i, en certa manera, l'acompanyament d'altres aliments. Per tant, sempre es preferible una presentació de plats alimentaris amb altres aliments d'acompanyants, o simplement, una manera de servir l'aliment diferent que no sigui pas la forma original del producte. Molt possiblement, els joves tendeixen a escollir per la vista abans d'analitzar els aliments del plat.   

5è grup: Etiquetes alimentaries

En la gràfica 5 mostra que el 86,10% dels enquestats no saben o contesten incorrectament a la lectura de l'etiquetatge, on sabia de dir que l'ordre marcat en el llistat d'ingredients és degut de més quantitat a menys quantitat d'ingredients. Aquest fet és molt preocupant, ja que saber llegir l'etiqueta d'un producte pot decidir si el producte és més saludable o no.

El mateix passa en la lectura de la informació nutricional dels productes, el 64,29% (gràfic 6) no encerten la quantitat de sucre que conté el producte mostrat en l'enquesta, i no resulta ser difícil, però molt possiblement la falta d'atenció en els ingredients que ingereixen els hi fa obviar aquesta informació rellevant. Com s'ha dit abans, torna a ser una dada preocupant, i la població hauria de saber llegir etiquetes sense cap problema.

Pel que fa al nou sistema d'etiquetatge nutri-score queda demostrat que el 87,86% no tenen coneixement d'aquest nou mètode. En canvi, quan s'aplica aquest mètode en un cas real, el 77,04% dels enquestats han encertat el significat de la lletra E en nutri-score significa que és poc saludable.

6è grup: Mites alimentaris

En l'últim gràfic parla sobretot si els enquestats coneixen els falsos mites alimentaris que circulen per la societat, i com es pot observar més del 60% dels casos són conscients d'aquests falsos mites, tot i així, seria recomanable una major educació en curiositats i/o mites alimentaris, ja que en circulen molts i la major part d'ells són falsos.

7è grup: Dietes alimentàries

La majoria de les respostes mostren la falta de coneixement o confusió de la paraula "dieta", assimilant la dieta com allò per aprimar. Aquest fet s'allunya molt del significat pròpia de dieta que es refereix a un hàbit alimentici d'una persona, i ni hi ha de molts tipus.

Alguns, no arriba el 20%, esmenten que la millor dieta és la Mediterrània, però aquest concepte hauria de ser erroni, ja que no existeix cap dieta perfecte, sinó les dietes s'han d'adaptar a les necessitats de cadascú i que siguin lo més variades possible, tot i que, dintre del ventall enorme de possibles dietes, la Mediterrània es considera una de les més variades i sanes que hi ha, a més, bastant característica de proporcionar aliments de proximitat.

Només, el 8%, de manera aproximada, encerten la importància de seguir una dieta variada i equilibrada en funció de la persona que la ingereix, i no mostren cap mena d'intenció d'esmentar alguna dieta com la millor.

steamxhealtmontpedros
Creado con Webnode
¡Crea tu página web gratis! Esta página web fue creada con Webnode. Crea tu propia web gratis hoy mismo! Comenzar